![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
El PP i CiU necessiten saber quin és el full de ruta que volen aplicar en aquest període d'oposició, tant a l'Estat com a Catalunya. Els populars estant afrontant una remodelació, amb un clar gir al centre que s'ha demostrat amb un acord amb el PSOE en aquest atemptat mortal d'ETA. Mesos enrere hagués semblat impensable. Però després de la segona derrota electoral de Rajoy, l'ala dura del partit no accepta aquesta aposta més neutre i pateixen greus saccejades internes com la recent de la María San Gil. I les que vindran...
Per la seva part, Convergència també necessita enfocar quin és el perfil que vol tenir després del Congrés d'aquest estiu. Si marca una clara línia política, amb una aposta decidida pel sobiranisme, o bé espera una crisi al segon tripartit. Peix al cove o arriscar amb valentia. En globlal, la situació no és gaire esperançadora per als dos partits i la causa és que no han aconseguit governar. Tenim la dreta real a l'oposició. La lluita pel poder provoca victòries o derrotes i quan no s'obté el triomf és més fàcil que es pateixin crisis internes que surtin als mitjans de comunicació. Les mateixes diferències i pugnes "a la cuina" les poden tenir els partits que governen, com ara el PSC i el PSOE, però és més fàcil que quedin lluny de l'escenari mediàtic.
Música / No estés triste # Manolo García
PD: Cristina Alsina ja és a Twitter, com també Esquerra independentista. Més comunicació!
PD2: Els Premis Blocs Catalunya ja tenen més de cent inscrits. Més motius d'esperança amb vista el 10 d'octubre.
PD3: El president del Parlament, Ernest Benach, també és a Facebook. Les xarxes socials 2.0 cada vegada estan més exteses al nostre país.
María San Gil ha deixat en evidència Rajoy i el seu posicionament se situa, una vegada més, amb l'ala dura del partit, entre els quals hi ha dos màrtirs com són Zaplana i Acebes, i altres caiguts com Mayor Oreja. Però el gest públic de San Gil no ha fet res més que demostrar que els lideratges forts dels populars no volen el gir centrista i moderat que està intentant imposar Rajoy, després de dues derrotes electorals contra Zapatero. És lògic que després de la derrota del 9-M, el dirigent gallec intentés fer un partit més a la seva mida, però l'oposició desgasta i per això els qui tenen més possibilitats de tornar a l'empresa per la porta gran se'n van. O d'altres com San Gil, que es van posicionant per a una possible revolta interna, que ja fa temps que proposa Esperanza Aguirre.
I en aquest dilema conviu actualment el PP en aquest inici de legislatura: entre les noves tesis que intenta promoure Rajoy i el PP basat en la biblia imperalista que proposa la Fundación FAES, que va ser l'invent ideològic de l'expresident Aznar. Línia dura i proespanyolista oberta al món. Amb aquest debat tan saccejador, sembla que tot es va preparat perquè el candidat del 2012 sigui el mateix Aznar.
Música / Menino Açai # Aline de Lima
PD: Un altre dilema és el que ha de viure l'Akasvayu de Girona en aquest final de lliga i abans del play-off amb la Penya. De tenir un club amb aspiracions, amb un meritori MVP per a Marc Gasol, a afrontar la travessa del desert per a la temporada vinent. La crisi financera que afecta la construcció i, de retruc, l'esport però que condiciona un dels grans referents de la ciutat.
PD2: Una temptació per diumenge: la Fira del Rellotge de Catalunya de diumenge, a Sant Feliu de Codines.
PD3: Vi de gel Riesling Muscat. Una temptació.
PD4: Nou projecte de Microsoft. TV MSN.
El president de la Generalitat ha fet una mostra mediàtica aquest cap de setmana de l'aspiració de Catalunya en temes de finançament. Una reivindicació necessària, pendent i històrica, encara que sigui en temps de desacceleració econòmica. Vostè President té tot el dret a exigir, només faltaria!, i té el suport moral dels catalans que sempre tenim més aspiracions respecte el que donem i després rebem de l'Estat. De raó no li'n falta i té bones credencials: el PSC va contribuir molt el 9-M a la victòria de Zapatero i això sempre s'ha de pagar en política. I a més, hauria de tenir l'avantatge de negociar amb el mateix partit que governa Catalunya.
Però per contra, que a l'Estat se li reivindiqui poder i diners sempre és una qüestió que posa en dubte el sistema de governabilitat. I posar en evidència el nucli del poder, per retornar més a Catalunya, ja sabem que després genera desaquilibris i s'ha de compensar la balança. La mentalitat de la post-transició encara és la del "café para todos". I per això, governi qui governi, ningú està disposat a què es doni més a Catalunya, ja que després és la resta que rep menys.
Música / You Go To My Head # Diana Krall
Música / Swanne River # Jerry Lee Lewis
M'han agradat molt els nomenaments de Salvador Alemany, com a president del Cercle d'Economia, i Mònica Terribas, com a nova directora de TV3 (l'enllaç de la recent entrevista a La Nit al Dia). Perfils professionals necessaris al nostre país per fer-lo avançar en temps que hauria de ser una exigència la millora, l'esforç i el sacrifici però quan, per contra, la majoria de programes de televisió ens inunden de triomfadors que volen saltar a la fama a través d'un programa concurs. Són els estereotips que reben els nostres fills i que ens produeixen un xoc als pares que els volen educar amb l'esperit de lluitar per a un futur millor. Per a ells, per al conjunt de la societat, i per al país. Perquè a vegades penso que són els nouvinguts els qui traslladen molt millor que nosaltres els valors als seus fills perquè lluitin per integrar-se i sàpiguen que cal esforçar-se per ser competitius.
I quan els adults ens sentim recompensats amb empresaris del nivell d'Alemany i comunicadores tan preparades com Terribas, encara penses que val la pena continuar lluitant. I pensant en Catalunya, el nostre país, que necessita impulsos en temps de descrèdit de la política i una desacceleració econòmica.
Música / It's Raining Again # Moby
PD: M'agrada que el Parlament obri les seves portes durant tot l'any.
PD2: Les jornades iCites a Villa Candelaria. Un bon referent.
A partir de dijous vinent ja serà a les llibreries i serà el dissabte, dia 17, que es presentarà a Vallromanes. Un llibre de Cossetània Edicions que demostra que la xarxa en català està molt viva i té un target especial: els beneficis que s’obtinguin aniran destinats a fins solidaris.
Música / Get Your Way # Jamie Cullum
Ha començat el període d’inscripcions per a la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, una iniciativa pionera impulsada per l’organització STIC.CAT. El termini de presentació de candidatures acabarà el 15 de setembre.
A més, STIC.CAT ha obert el web http://www.premisblocs.cat/ en el qual pot fer-se les inscripcions seguint la normativa de les bases. D’aquestes, en destaquem que el Premis Blocs Catalunya 2008 són oberts a tothom que tingui un o més blocs en llengua catalana, independentment del lloc de residència física. Això síi, no s’acceptaran els blocs anònims.
Tot visitant el web hi trobareu els primers inscrits en alguna de les onze categories definides en els Premis Blocs Catalunya: Cinema, Literatura, Economia, Educació, Esports, Periodisme, Personals, Política, Gastronomia i TIC, mentre que l’onzè premi serà pel bloc de l’any.
Més enllà del lliurament dels guardons, l’organització STIC.CAT vol aprofitar les sinergies generades per difondre i per promocionar l’ús de les TIC en tots els àmbits de la societat. És per això que els Premis Blocs Catalunya són la punta de llança de tot un seguit d’activitats orientades a aquestes finalitats.
El lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2008 tindrà lloc el divendres 10 d’octubre d’enguany, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona.
Blocs de Miquel Serrabassa i Jesús Badenes.
Trobarem a faltar Mercè Sala, una directiva de primer nivell i compromesa amb la societat, després de les seves experiències a Renfe i l'Ajuntament de Barcelona. Sala va ser una dona amb esperit pioner, rigor i valenta per prendre decisions que en una època com era la transició plena de directius i no de directives. Va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona, responsable dels Transports Metropolitans i presidenta de Renfe, presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social, presidenta del Consell Social de la Universitat Popmpeu Fabra, entre d'altres càrrecs, amb un tarannà marcat per un caràcter basat en el compromís.
Per això ahir la societat catalana la va lloar i va destacar la seva absència. Un conjunt de valors que Sala va deixar i que en els últims anys va intentar trasmetre a través de llibres com El encanto de Hamelín (Alienta Editorial), on exemplificava les qualitats del bon líder empresarial, i la seva pàgina personal a internet: mercesala.com. Un referent més del país que ens deixa i que ho ha fa amb l'esperit de la màxima d'un gurú de prestigi mundial com Tom Peters: Els líders no creen seguidors, creen més líders.
* Allò inesperat és el que canvia les nostres vides * (La frase que encapçala el seu web)
Música / Always # Bon Jovi
PD: Trista imatge del Barça al Bernabéu, amb passadís inclòs, quan fa dos anys va deixar bocabadat els aficionats. Tampoc es mereixia Frank Rijkaard que el nom de Pep Guardiola es filtrés abans de temps per tapar la mala temporada.
PD2: Caixa de Girona durà Julio Iglesias a Cap Roig. Tan de bo es pugui compensar d'alguna manera amb el diàleg entre el conseller de Cultura, Joan Manel Tresserres, i el seu homòleg del Brasil, Gilberto Gil. Una bona iniciativa del IX Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona.
PD3: Àlex Sáez ja és a Twitter. La llista de polítics s'amplia a l'efervescent promoció dels miniblocs instantanis.
